Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Dark Dark Woods
Verificatz vòstra compreneson e adoptatz un comportament de legeire independent.
Produire una escritura variada en s'apropriant las diferentas dimensions de l'activitat d'escritura.
Cultura literària e artistica: Eròis / eroïnas e personatges.
Cultura literària e artistica: Imaginar, dire e festejar lo mond.
Dark Dark Woods © The Animation Workshop
TítolDark Dark Woods
TèmaRelacion familiar, Princesa
Genre e mots clausFantasia, relacion parental, rei, reina, castèl, sòmi, bòsc, animals
Cicle (pel filme)9-11 ans
Durada07 min 44 s
RealizacionEmile Gignoux
MusicaK. H. Lampl & K. Lampl
ProduccionThe Animation Workshop (Danemark, 2017)
Desvelhar los clichés dels "istòrias de princessas" en creant un "enigma literari".
Dark Dark Woods implica una estrategia per desmantelar l'estereotipe de la princessa: la plaçar dins un contèxte de practicas "realista", al sens social, istoric e psicologic. Nos mòstran cossí la dròlla deu patir una formacion dolorosa per semblar a l'imatge sus las pinturas de la galariá de retrachs. Aquel “realisme” es relatiu, mas l’efièch demòra encara de desacralizar l’imatge, en l’umanizant. (Aquò's lo meteis procès que govèrna un filme coma The King's Speech, de Tom Hooper, 2010.)
Una autra estrategia es de demorar al nivèl dels imatges, en accentuant, per çò dire, lor combinatòria abituala, en las talhant e en las tornar montar d'un biais forçat. Atal, çò qu'apareis es lor facticitat, lor capacitat a dintrar dins de jòcs sens fin, lor autonomia en relacion amb las « valors » a las qualas son ligadas. Un libre coma L’art poétic’, d’Olivier Cadiot (P.O.L., 1988) es exactament basat sus aquela estrategia. Lo libre es entièrament compausat d’extraches de citacions literàrias e de frasas d’exemple tirats de libres de gramatica o dels classics estudiats a l’escòla. Per aquò far, utiliza la tecnica de talh. (Veire çò que ditz dins una entrevista en linha, dins la revista din.)
Aguesta activitat a coma objectiu aplicar aguesta madeisha idea, d’ua manèra mès modèsta, as condes sus princes e princesses. Podèm ofrir als enfants aquela tòca coma metre ensems un grand enigma d'una imatge d'un prince/princessa.
La primièra tòca es de recampar lo « estoc » de passatges que seràn manipulats. Implica d'isolar de fragments de tèxtes preses d'istòrias de princes e de princessas, que sián de descripcions o d'accions que n'intervenon aqueles personatges. Aquela tòca pòt èsser confiada als enfants, sus un periòde pro long, jos la forma d’una activitat de “recaptacion”. Los passatges en question deurián èsser escriches, mas i a pas cap d'exigéncia que sián preses de romans. Se pòdon prene de comics, de diccionaris, de revistas, etc., tant que son d'istòrias sus de princes e de princessas. Los passatges deurián èsser collectats jos la forma de fotocòpias clarament legiblas. Lo professor pòt suggerir de títols de sas coneissenças per agrandir lo còrpus (romans medievals, pèças de teatre classicas).
L'estoc de passatges es alara amassat. Idealament, al mens un centenat de passatges serián necessaris. Aquestes son preparats, es a dire redivisats en frasas significativas, es a dire de frasas entièras o de segments logics complets. Son aquelas « frasas » que seràn combinadas. L'ensenhaire es responsable de fotocopiar l'estoc compausat de tant d'exemplars que i a d'escolans (o en parelhs, lo montatge se pòt far en parelhs).
Los enfants son balhats un ensemble de frasas e son responsables de las recombinar en las pegant sus un grand fuèlh de papièr per formar un tèxte novèl, dins la forma que vòlon: passatge contunhat, vèrs, mosaïca grafica, etc. D'extraches de L’art poétic’ pòdon èsser mostrats a eles coma exemples (capítols “una aventura extraordinària, una aventura extraordinària”, – de la dama “1” lac”). Vesèm, entre autres, que las repeticions son interessantas, que los biaisses d'organizar los fragments an de consequéncias sul biais de legir, que podèm gropar tematicament o tornar crear de continuitat al raconte. Remarcarem lo fach que de vias multiplas son possiblas, dont una lectura absurda o de jòcs sus la compausanta visuala del tèxte.
Los enfants partejan alara lors creacions en las afichant. Aqueste partatge pòt èsser seguit d'una discussion sus lors objectius e los efièches produches. Quinas produccions los amusan o, al contrari, lor semblan pas interessantas? Per qué ? Qué aprenguèron a prepaus de contar las istòrias dels princes e de las princessas?
Nòta: dins çò susmencionat considerèrem que nos atacavam a l'imatge dels princes e de las princessas d'un biais indiferenciat (per pas cargar las princessas, que s'o meritavan pas!). Pòt èsser mai pertinent de distribuir aqueles ròtles, de far trabalhar los garçons suls princes e las gojatas sus las princessas, o viceversa. Aquò depend de la comoditat del professor, mas la confusion dels genres pòt tanben èsser interessanta (revelatritz).
Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier
