Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Dark Dark Woods
Identificar, entà superar-les, determinadi preconcepcions e estereotipes culturaus e artistics.
Representatz lo mond que l’entorna o donatz forma a vòstra imaginacion en explorant divèrses camps (escultura, fotografia, dessenh).
Justificar las causidas per prene en compte lo camin que mena de l'intencion a la realizacion.
Dark Dark Woods © The Animation Workshop
TítolDark Dark Woods
TèmaRelacion familiar, Princesa
Genre e mots clausFantasia, relacion parental, rei, reina, castèl, sòmi, bòsc, animals
Cicle (pel filme)9-11 ans
Durada07 min 44 s
RealizacionEmile Gignoux
MusicaK. H. Lampl & K. Lampl
ProduccionThe Animation Workshop (Danemark, 2017)
Una sortida dins lo bòsc per far de pichonas esculturas amb d'elements de la natura.
Coma descrich dins lo filme, lo bòsc es lo contrari de la pichona societat del castèl. Es lo luòc del sauvatge (del latin silvaticus, “que viu dins los bòsques”), que son aspècte menaçant es rapidament domat e que desliura lo caractèr de la princessa de las règlas domesticas que la constrenhon. Es subretot una figura de l’inconscient. Mas se la metafòra es tan naturala, es perque es presenta dins tot lo substrat de mites, de legendas e de tradicions qu'an enrodat lo bòsc dempuèi los tempses mai luènhs.
Uèi, l'estudi scientific e las questions ecologicas an eclipsat los mistèris que i son ligats? Los monstres son estats caçats? Pas tan segur, en vesent la fervor a l'entorn de las descobèrtas recentas sus l'"intelligéncia dels arbres" e l'espleitacion contunhada de figuras de la mitologia silvana dins la ficcion de genre (a l'azard de la seria de television, podèm citar Jordskott, lo bòsc dels desapareguts, en 2015, o Zòna Blanca, en 2017, totes dos en referéncia a Twin Peaks, 1999).
Dins aquela activitat, prepausam de combinar lo somiar a l'entorn d'aqueles mites amb la descobèrta concrèta dels elements de la vida salvatja dins lo bòsc. 3 estapas se seguisson l'una l'autra:
1. Dins los quadres
Dins aquela primièra etapa, l’objectiu es d’immergir los mainatges dins de representacions del bòsc mitic. Après aver vist Dark Dark Woods, vos prepausam una virada tematica, que serà una escasença de discutir d'imatges del bòsc. Qual i demòra? Cossí es organizat? Cossí i dintratz? Notatz las similituds, las oposicions, etc. Las referéncias utilizadas pòdon èsser d'òbras entièras o sonque d'extraches.
Suggestions: The Hobbit, by J. R. R. Tolkien (Youth paperback, 2014) – passage in Mirkwood Forest, Princess Mononoke, by Hayao Miyazaki (1997), The Brothers Grimm, by Terry Gilliam (2005), Harry Potter and the Chamber of Secrets, by J. R. Klimard, Jeunard. 2007) – passatge sus la colonia acromantula, Lo secret de Terabithia, de Gabor Csupo (2007), Brendan e lo secret de Kells, de Tomm Moore e Nora Twomey (2009).
En dusau o en madeish temps, presentam en fòtos o vidèos referéncies a òbres e as apròches de quauqui artistas de land art que trabalhen en o damb eth bòsc. Nos esforçarem d'explicar las practicas, las implementacions concrètas (mostrament, movements, utilizacion del còrs, causida dels sites, etc.) puslèu que los concèptes d'istòria de l'art. L'important es de presentar una gama de "gèstes" utilizats per far sortir d'imatges.
Suggeriments: installacions graficas de Nils Udo e Andy Goldsworthy, construccions de David Nash o Michael Singer, iglòs e tendas de Mario Merz, dessenhs de Markus Raetz, pollèns de Wolfgang Laib, movements de Giuseppe Penone.
2. Dins lo bòsc
Aguesta etapa consistís en organizar ua sortida en bòsc pendent era quau es mainatges auràn de recuelher materiaus naturaus, causir un emplaçament e crear escultures o installacions imaginades en lòc. Las solas instruccions son de s'inspirar d'un mite o d'una istòria ligada al bòsc e de pas destorbar tròp la vida naturala. Mas los enfants pòdon anar tan luènh que se desplaçar, dispausar un luòc (coma dins Waldputz, de Michael Sailstorfer, ont l'artista netejava meticulosament las fuèlhas per
expausar la tèrra sus un carrat d'aperaquí 5m de cada costat). Lo professor pòt ofrir d'aisinas per de trabalhs pichons (cisèlas, palas, fial). A la fin de la sesilha, l'escultura de cada escolans es fotografiada en plaça.
3. Enrè
La tresena etapa consistís a collectar de fòtos de las creacions en classa e demandar a cada enfant d'escriure un tèxte cort o de far de dessenhs per explicar l'idèa de son escultura. Aquela explicacion pòt èsser lo projècte inicial, o una elaboracion a posteriori a partir de la fòto, una interpretacion dels imatges estudiats dins l'estapa 1, dempuèi lo moment ont se garda una cèrta relacion explicativa. Aquò fonciona coma una "legenda" de la fòto, lo tot essent compausat sus un panèl. Totes los panèls seràn alara afichats per la classa o un public mai larg.
Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier
