Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Dona Coroquinha
Nomenar, localizar e caracterizar los espacis: espaci public urban.
Comprene la nocion d'escala geografica.
Produire de produccions graficas, utilizar de mapas analogicas a d'escalas diferentas.
Dona Coroquinha © Diogo Nii Cavalcanti
TítolDona Coroquinha
TèmaDeterminacion
Genre e mots clausComic, coratge, passatge de vianants, veitura, autobús, trànsit, animals, can
Cicle (pel filme)3-11 ans
Durada03 min 28 s
RealizacionDiogo Nii Cavalcanti
MusicaDavid Convery
ProduccionVancouver Film School (Canada, 2010)
Analizar l'interseccion dels ritmes de la vida dins una carrièra. Caminar dins la carrièra, traversar un passatge de vianants dins la vila: tant d'activitats banalas que, se pòdon encara téner nòstra atencion per prudéncia, nos semblan tan naturalas e reguladas coma manjar un repais o nos lavar. Mas, coma o mòstra lo filme, la carrièra es una interseccion complèxa de fluxes umans, animals o mecanics, que la coordinacion pòt èsser problematica.
Una vièlha femna pòt traversar amb calma un passatge de vianants? Una persona en cadièra de ròdas pòt progressar aisidament demest los passants, los scooters o las veituras estacionadas? Cossí un can s'ocupa (a corsa o pas)? Aguesta activitat a coma objectiu cartografiar un espaci de carrèr entà representar es fluxes e detectar possibles problèmes damb era sua convivéncia. Es un biais de sensibilizar los mainatges a las questions sus los ritmes de la vida e l’organizacion de las vilas, al crosament de la sociologia e de l’etnografia urbana.
La primièra etapa es de causir e delimitar una zòna de carrièra que constituirà l'airal d'estudi. Idealament, deuriá èsser pro ocupat, comercial, pro extensiu (divèrses negòcis), transversal (inclusent tota la largor de la carrièra: via e trepadors) e inclure al mens un veïcul/punt de passatge de vianants (traversament de vianants, garatge o dintrada de parcatge). Podèm benlèu èsser satisfaches d'un espaci de trepador, tot en inclusent de plaças de parcatge.
L’estudi en se consistís a anar sul camp e observar en grop tot çò que se desplaça dins una zòna limitada. Divèrsas sesilhas son doncas necessàrias per cobrir l'airal entièr. Las observacions son fachas sus un fuèlh preparat representant l'airal observat jos la forma d'un plan amb d'obstacles e de limits: mòbles de carrièra, limits del trepador, etc. Una primièra sesilha pòt tanben consistir a observar lo sector e establir conjuntament aquel plan, en discutir dels elements pertinents.
Per representar los fluxes, notarem totas las trajectòrias individualas observadas, caduna resumida en doas caracteristicas que pòdon èsser simplament avaloradas visualament: la trajectòria e la velocitat. Las velocitats son representadas per un còde de color utilizat per traçar la trajectòria sul plan. Prendrem tanben suenh de notar, amb un còde especial, los "accidents" del viatge, los moments ont las trajectòrias se tustan o se coordinan (p. ex. pausa = ◎, blocatge = |, choc = X). En superpausant totas las trajectòrias de colors sul fuèlh donarà una idèa dels fluxes e de lors interaccions.
La legenda de velocitat (la correspondéncia entre una color e una velocitat) es un element important. Serà forçadament establit gradualament, a causa de l'avaloracion visuala subjectiva e de l'abséncia d'una basa de referéncia al començament. Graduauments, en tot observar qui se desplace e coma, es mainatges e mainades aqueriràn abituds resultant dera finessa dera sua observacion e que son un des rèptes dera activitat. Aguesta correspondéncia serà redactada en ua huelha a despart, en tot notar era color e era entitat que se desplace: ua mair damb cocheta d’aguesta color, un escolan d’aguesta color, un autobús o un camion de lordères d’aguesta color, etc.
Comprenèm qu'es pas important d'èsser exaustius. Per cada sector e sesilha d'observacion, sufís d'aver un interval pro grand de velocitats per establir la legenda, que pòt èsser complementada per las autras sesilhas. A la fin de totas las observacions, totas las fuèlhas de sector
juxtaposada, acompanada de la leyenda detallada, dará la mapa de flujo de la zona estudiada. Pòt èsser expausat. Aquesta activitat se presta plan a un long projècte partejat entre divèrsas classas, per amassar d'observacions suls diferents sectors de l'airal.
(Tèxtes generals que se centran sus las questions dels fluxes urbans.)
Un trabalh general sus las transformacions de la vila contemporanèa, abordant en particular la question dels fluxes de circulacion : Olivier Mongin, La ville des flows (Fayard, 2013). Veire en particular la primièra partida « Jos la pression dels fluxes e de la velocitat ».
Un article prenent lo bilanç de recèrcas recentas en antropologia, sociologia e urbanisme consacradas a la passejada dins la vila: Rachel Thomas, “Walking in the city. Una istòria de significacion”, dins la revista L’Espacegraphique (2007/1, volum 36), visibla en linha sus CAIRN.Z
Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier
