Films pour enfants

Absurd

Arts plastics6-11 ans

Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Ushi nichi

Fin esperada de las activitats

Identificar a partir d'una òbra d'art, a travèrs l'observacion o l'escota, sas principalas caracteristicas tecnicas e formalas.

Identificar, entà superar-les, determinadi preconcepcions e estereotipes culturaus e artistics.

Adaptatz vòstre projècte artistic segon las constrenchas de produccion e de consideracion de l'espectator.

Ushi nichi
Apondètz aqueste filme a vòstres favorits e vòstra lista de lectura

Ushi nichi © Decovocal

TítolUshi nichi

TèmaIrracional

Genre e mots clausAbsurd, animalista, irracional, illogic, absurd.

Cicle (pel filme)9-11 ans

Durada09 min 09 s

RealizacionHiroco Ichinose

MusicaParallel

ProduccionDecovocal (Japon, 2017)

Activitats educativas

Estudiar los mecanismes de l'absurd.

Dins son sens familial, l’absurd (del latin absurdus , “discordant”) es dempuèi lo començament çò qu’es contrari a la logica, a la rason, a çò qu’espèra lo sens comun. Aquò's la font de l'umor dins aquel filme coma dins fòrça autras produccions, de las mai leugièras a las mai seriosas. Aguesta activitat a coma objectiu explorar ua part d’aguest camp der “umor absurd”, en tot associar-lo damb d’autes òbres e estudiar coma se desvolòpe aciu.

Puslèu que de partir d’una definicion precisa de l’umor absurd (çò que seriá riscat, coma i a tant de definicions d’umor), serà puslèu question d’abordar l’òbra d’un biais practic: nos consacrar a estudiar cossí l’absurd, coma procès, contribuís a l’efièch umoristic. D'aquel biais, en utilizant los tèrmes de la definicion de l'absurd, cercarem de mostrar cossí la logica pòt se virar contra ela meteissa, cossí la rason pòt èsser jogada, cossí s'escapar del sens comun.

Lo trabalh consistís a presentar las òbras causidas e las discutir per las comparar, identificar çò que las amassa e far sortir los mecanismes de l’absurd. L'apròchi comparatiu, quand s'aplica a de produccions de diferents domenis, merita un pauc d'ajuda mas dobrís de perspectivas interessantas pel domeni de l'istòria de l'art.

La seleccion a per tòca de ligar de produccions que cobrisson un domeni fòrça larg, de las òbras classicas a las mai recentas, de la cultura populara a la cultura dicha “apresa”. Son estats agropats de tal biais qu'identifican divèrsas "vias d'estudi", que pòdon èsser abordadas sus una basa ad hoc o articuladas dins un cors de long tèrme. Caduna de las pistas es acompanhada d’un “talhièr”, un temps de manipulacion creativa ont los enfants pòdon esplechar los concèptes discutits.

L'estudi de las òbras deuriá, coma totjorn, èsser contextualizat (autor, periòde, movement, tecnica, etc.). De mai, quand s'agís de cercar los efièches de l'absurd, es important de questionar de questions de genre e de convencion amb los enfants. Per exemple, es absurd, en realitat, d'observar un animal que parla, mas dins lo contèxte del genre "conte pels enfants", es una convencion acceptada que causa generalament pas mai un efièch absurd.

1- LO PARADÒXE Rencontre de doas idèas contradictòrias o pas ligadas, dins una formulacion condensada ont subretot s'adreiça l'umor de suspresa.

  • Literatura : extraches d’Alphonse Allais, Pensées, textes et anecdotes (Le recherche midi, 2000) o d’Eric Satie, Los rasonaments d’una persona testarda, seguits de Memòrias d’un amnesiac (Voix d’encre, 2013).
  • Escultura: Salvador Dalí, Lo Telèfon Afrodisiac (1938).
  • Arts grafiques: Jacques Carelman, Catalogue des objets intraçables (1969).

Talhièr : variacion dessenhada de l’exercici subrerealista del « cadavre exquisit » (en parelhs, cadun trabalha sus la mitat del fuèlh, lo primièr alarga cèrtas linhas de son dessenh al delà de la marca de separacion e plega lo fuèlh per amagar son dessenh, lo segond deu tornar partir de las linhas que sarravan).

2- LO MERAVILHOS Los elements absurds se seguisson per bastir un mond sens referents, que cèrca de preservar la meravilha primària de las causas.

  • Literatura (conte poetique) : Henri Michaux, Ailleurs, « Voyage en grande Garabagne » (1948).
  • Pintura: Salvador Dalí, Persistence of Memory (1931), René Magritte, La Terre des Miracles (1964).
  • Cinèma: Victor Fleming, Lo Sorcièr d'Oz (1939) o Jean Cocteau, La Bella e la Bèstia (1946).

Talhièr: Descrivètz en divèrses dessenhs un viatge imaginat a partir del scenari seguent: “Al dejunar, vòstre bol de cerealas vos chuca e sètz projectat dins un mond incredible.Descrivètz çò que i descobrissètz e vòstre retorn.»

3- L’INVERSION, LO MONDE A CENVÒT Aquí l’absurd se desvolopa e fa fòrça fòrta referéncia a l’encastre social, amb una amira satirica.

  • Arts grafiques: Anonim, Lo monde inversat (gravadura del sègle XVIII) – Colleccion Mucem, visibla sul sit web L'istòria en imatges.
  • Literatura (roman): Lewis Carroll, Alicia al país de las meravilhas, capítol VII – “Tè demest los dròlles” (1865).
  • Arts graphiques : sélection des dessins par Gary Larson, Gary Larson, volumes I à V (Dupuis, 1997-2002

Talhièr : escriure un raconte que descriu una jornada a l’escòla “a l’envèrs”.

4- NONSENSE Quand l'absurd trabalha per minar la logica, sens un motiu ulterior complèxe.

  • Cinema: A. Astier, A. Kappauf, J.-Y. Robin, Kaamelott, episòdis a causir sason 1 o 2 (2005)
  • Arts visuals: Roman Signer, performàncias vidèo Action kurhaus (1992), Kayak (2000), Punkt, (2006), Old Shatterband (2007), Zwei schirme (2009) – visible en linha dins un rapòrt del programa Arte Tracks (Jan. 2015)
  • Literatura (poesia, performància): Christophe Tarkos, “Je inflate” e “Tambour et tombola” (1998), a L’année (P.O.L. 2014), tanben disponible en linha.

Talhièr: Proverbis talhats. A partir d’un ensemble de provèrbis (o de poèmas o de faulas fòrça cortas) qu’avèm estampats sus de fuèlhs de papièr grands, los talham en fragments correspondents a d’entitats gramaticalas, puèi mesclam aqueles fragments e los tornam compausar liurament per obténer de trobalhas absurdas.

5. BURLESCA La mecanica absurda visa aicí a la discordància (banala/elevada, simpla/complèxa) e a l’exageracion, a la distorsion. - Literatura (roman): Rabelais, Gargantua (1534).

  • Cinèma: Laurel & Hardy, La batalha del sègle (1927), Buster Keaton, Fridge Mover (1922), La maison desmontable (1920).
  • Arts visuals: Saverio Lucariello, sèrie Vanitas (de 1995).

Talhièr: Utilizar un logicial d'edicion d'imatges per desguisar/destorbar una pintura famosa.

Documents e referéncias

  • Un article que revisa las teorias sul rire: Robert Aird, Teorias sul rire e l'umor (agost de 2015), visible sus son site.
  • Sus lo rire a l'alba del sègle XX : D. Grojnowski e B. Sarrazin, Fumisteries. Naissença de l'umor modèrne 1870-1914 (Omnibus, 2011).
  • Per reflexionar sus la nocion d'umor dins la literatura (mas un fum de nocions interessantas son discutidas, que pòdon èsser d'un encastre mai general): Conferéncia jos la direccion de B. Gendrel e P. Moran, “Umor, ensag de definicion”, École normale supérieure (2005-2006) – visibla en totalitat en linha sus ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZH00
  • Una fuèlha de referéncia pertocant lo cinèma : Marie-Françoise Leudet, Burlesque e absurd – definicions (genièr de 2013), disponibla en PDF sul sit web letrasvolees.fr.
  • A prepaus de l'umor dins l'art modèrne e contemporanèu: Jean-Yves Jouannais, Idiocy: art, life, politics – method, (Beaux arts magazine, 2003).
  • Sus los ligams entre lo cinèma burlesc e la literatura modèrna : Henri Garric, “Las pòchas de Molloy: per una lectura burlesca de la literatura”, Fabula-LhT, n° 2, “Qué fa lo cinèma a la literatura (e vice versa)”, decembre de 2006, en linha a Fabula.org.Z

Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier

Ushi nichi © Decovocal