Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Wings and oars
Descriu los estats e la constitucion de la matèria a l'escala macroscòpica.
Observar e descriure diferents tipes de movements.
Identificatz diferentas fonts e coneissètz qualques conversions d'energia.
Wings and oars © Lunohod
TítolWings and oars
TèmaMemòria
Genre e mots clausSurrealista, enfança, memòria, barca, avion, mar, riu
Cicle (pel filme)9-11 ans
Durada05 min 52 s
RealizacionVladimir Leschiov
MusicaP. Y. Drapeau & N. Roger
ProduccionLunohod (Lettonie, 2009)
Realizar d'experiéncias a l'entorn de dispositius qu'utilizan lo vent.
Dins Wings and oars lo vent es omnipresent. Sus cada plan sens excepcion se materializa pel movement que comunica a las causas: èrba, flors e ondas brandissent, cubeta o bugada que se botan a l'entorn, fum de cigarreta e nívols flotants, pòrta o fenèstra balançant, serralh de pèl perturbat... Constituís una fòrça invisibla e fragila mas continua que, dins lo film, poiriá simbolizar lo passatge del temps.
Se lo vent, coma fenomèn fisic, foguèt solament descrich a partir del sègle XVII amb las experiéncias sus la pression atmosferica de Torricelli e Pascal, d'aparelhs utilizant la fòrça del vent existisson dempuèi al mens l'antiquitat. Es la mai anciana font d'energia mecanica naturala identificada per l'òme. E al meteis temps, es lo sosten dels mites e dels sòmis.
Dins aquela activitat, ensajarem de far manipular los enfants qualques principis de mecanica del vent en relacion amb l'imaginacion.
1- Aire e vent Podèm començar per tornar a las basas scientificas en formulant la definicion del vent coma movement dins l'atmosfèra terrèstra. Segon las coneissenças ja establidas per la classa, pòt quitament èsser necessari de se remembrar que l'aire que nos enròda es un fluid, e qu'a doncas de pes e de pression. Los exemples d'experiéncias sus aquelas nocions, que son fòrça aisidament trobadas, viran a l'entorn de la suspresa d'observar que quicòm d'invisible coma l'aire pòt aver una materialitat significativa. Podèm alara tornar al filme e explicar los aparelhs que i trobam per mesurar las caracteristicas del vent: lo windsoc e l'anemomètre.
2- Veles e ales En forma de discussion e questionaris, mos centraram sus es veles e es cerfs-volants: coma era fòrça deth vent les pòt hèr volar. Traçarem un parallèl amb lo vòl animal, en nos centrant sus la distincion del vòl planant e del vòl en flaquejant, puèi los ensags de vòl uman abans l'aviacion. L'idèa es de classar e de metre en òrdre las proprietats ligadas a aqueles objèctes volants.
3- L'elica La tresena etapa aborda especificament lo principi de l'elica : en s'apiejant sul fluid, la rotacion de l'elica produtz sa traduccion (e viceversa). Las experiéncias a preparar deurián mostrar los 4 scenaris que combinan lo transferiment d'energia e lo movement: eliça motorizada fixa que desplaça lo fluid (ventilator creant de vent), eliça fixa passiva mesa en movement pel fluid en movement (molin de vent), eliça mobila motorizada que se desplaça dins lo fluid en repaus (dròne), eliça mobila passiva desplaçada pel fluid en movement de bòla (elica elica). Podèm alara pensar al cas del panatòri del fruch del calcari.
4- Es bèsties dera ribèra Era darrèra etapa consistís en presentar es escultures de Theo Jansen, en tot mostrar coma esplechen es nocions explicades enes passi precedents, en tot explicar era sua ambicion de desvolopar “creaturas autonòmes”. La majoritat de son trabalh pòt èsser presentat jos la forma de vidèos e d'imatges, qu'una bona partida se pòt veire sus son site. En aplicacion, la classa poirà montar e donar vida a una de sas pichonas esculturas, que los kits son disponibles sul web.
Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier
