Activitat pedagogica a l'entorn del cortmetratge Head
Compréner un tèxte literari e l’interpretar.
Produire una escritura variada en s'apropriant las diferentas dimensions de l'activitat d'escritura.
Tornatz escriure en foncion d'instruccions novèlas o evolucionatz vòstre tèxte.
Cultura literària: Contes de creacion, creacion poètica.

Head © Parquerama Studios
TítolHead
TèmaRobòt
Genre e mots clausSurrealista, veitura, autobús, rota, avion
Cicle (pel filme)9-11 ans
Durada02 min 25 s
RealizacionM. Vigliano & D. Zaballa
MusicaAriel Gandoflo
ProduccionParquerama Studios (Argentine, 2010)
Escriure un tèxte en foncion de la repeticion.
Head es un exemple perfièch d'un objècte visual qu'espleita lo repertòri de la circularitat. Es pas malaisit d'imaginar d'exemples similars per l'art de la dança (de la dança infantila als derviches viravolants), encara mens per la musica (de las ritornèls a la musica repetitiva). D'un autre costat, a qué correspondriá aquò pel tèxte?
Tradicionalament aprenèm a l’escòla a enebir las repeticions dins l’expression escricha, tant perque son las marcas de la lenga orala coma dins l’idèa qu’un estil capitat deu utilizar totas las variacions lexicalas e gramaticalas de la lenga francesa. Pasmens, dins la poesia o lo roman, utiliza largament los procèsses de repeticion e de bocla, siá per de fins musicalas siá retoricament, per sostenir una idèa. (I a en fach una figura de paraula que codifica precisament aquel usatge: epanadiplòsi.) Trabalhar amb los enfants sus de processus de circularitat lor permet de mesurar las latituds dins l'usatge del lengatge, de veire sas règlas e sos limits coma de possibilitats expressivas puslèu que coma de constrenchas.
Prepausam de trabalhar a partir de l’emplec generalizat de las boclas dins la poesia de Christophe Tarkos (nascut en 1963, mòrt en 2004), en particular dins Caisses (1998), qu’agís d’inventari al respècte del procès. S’es complicat de contextualizar son trabalh pels mainatges de 9-11 ans, podèm simplament notar que sa poesia d’un costat se desvolopa dins l’improvisacion e d’un autre costat se noirís (en mai de la tradicion de l’avantgarda del sègle XX) a partir de la lenga quotidiana: de convèrsas banalas, de discorses mediatics, etc. – çò que l’apròcha de movements mai parlats coma la poesia populara, lo slam. L’objectiu de l’activitat serà de destriar divèrses tipes d’efièches de bucle dins aqueles poèmas e de los manipular per produire un tèxte basat sus una idèa/expression iniciala provesida pel professor.
Podèm començar per metre los mainatges dirèctament davant un poèma, en los far legir a votz nauta per exemple (mas cadun seguís amb lo tèxte davant eles), e en discutir de lors primièras impressions. « I a de lach pertot » (p. 9), « Sus un coissin sus un sofà » (p. 15), « Fasi de verdor » (p. 17) o « La vida reala es aver una veitura » (p. 29) son de punts de partença interessants. Es question de metre en evidéncia aquela impression que lo poèma “va en cercles”, que vira a l’entorn d’un subjècte, d’una formula iniciala, que cèrca d’agotar. Puèi presentatz l'òbra coma escritura "a la manièra de" Christophe Tarkos dins aquel poèma.
Per la causida del tèma, vos caldriá prepausar un objècte o una situacion de cada jorn fòrça comun, coma dins lo poèma “I a de lach pertot” (p.9) – per exemple: “television”, “bicicleta”, “legums verds”, “sac de man”... Podèm tanben prepausar una formula prèsta, una imatge qu'es plana a travèrs d'èsser utilizada, coma dins lo poèma “We pòt tanben viure dins un vilatge” (p.9). 22) – per exemple: "per capitar cal trabalhar", "Los amics son importants", "Cada jorn es mai grand."
D'aquí, divèrsas vias e metòdes son possibles:
restringir la diversitat) per profiechar de l’asard e de la diversitat dels contèxtes lingüistics. D'aquí l'interès de causir un mot de partença fòrça comun. Lo tèxte es alara dispausat pel mainatge a partir d'aquelas frasas, en las metent dins l'òrdre que vòl e eventualament en intercalant de frasas cortas o de partidas de frasas per crear de ligams. Vejatz per exemple “L’òme polit” (p. 61), o “Sus un coissin sus un sofà” (p. 13). Podèm presentar lo trabalh coma un biais de descriure totas las facetas de l'objècte. Podèm tanben nos inspirar de las definicions dins los diccionaris de lengas e de lors tièras de citacions.
Una varianta « collectiva » d'aqueste metòde consistís a demandar a cada enfant de la classa de trobar una frasa, puèi de desvolopar conjuntament lo tèxte en organizant aquelas diferentas frasas.
Dins totes los cases, un còp los poèmas escriches, son presentats a la classa o afichats. Donan luòc a una discussion sul procès causit e los efièches expressius produches, comparats o pas als modèls utilizats. Aquela discussion pòt èsser seguida d'una novèla sesilha d'escritura, per seguir un camin diferent o melhorar los poèmas.
Ficha d'activitats escricha per: Bruno Pellier
