Lo filme conta una istòria simpla viscuda per totes los mainatges: cossí inventar un mond imaginari per escapar de la vida vidanta enquadrada per las règlas impausadas pels parents (e tota la societat darrièr eles). Lo decòr medieval apond un toc istoric que cèrca de gratar, dins la primièra partida del filme, l'imatge idillic de la princessa.
Lo filme esplecha l'oposicion (puslèu facila) entre natura e cultura. Lo monde somiat per la pichòta princessa es en fach aquel del bòsc menaçant, poblat de creaturas que son espaventosas a la primièra vista, que lo sieu reialme vegetal pren tot, dempuèi las parets del castèl fins als objèctes de la cultura a la quala la volèm conformar. Los grafics sostenon aquela oposicion entre la rigiditat geometrica del castèl e la fluiditat invasiva dels animals e plantas del bòsc.
L'istòria es doncas aquela de la descobèrta per la princessa de la valor de la transgression. Mas l’experiéncia es al melhor una pichòta picada, lo personatge tornant dins lo cercle de familha, per partejar un moment sa descobèrta. Dins lo procès, aurem navegat traïdorament dins un mond d'imatges clichés e entreveire la possibilitat de lor costat invèrs.
Comprenètz l'istòria, lo tèma, exprimissètz vòstra sensibilitat e exercís vòstre pensament critic.
1Perqué la drolleta accepta de far totas las activitats que li son impausadas?
Un enfant es supausat far çò que los adultes li demandan... Una princessa a de devers per çò qu'es de son reng, se deu comportar d'un cèrt biais, çò que deu aprene...
2Perqué a paur de las creaturas del bòsc?
Son de monstres: de creaturas desconegudas que vivon en defòra dels umans. Venon del bòsc, qu'es en se un luòc perilhós.
3Perqué podèm dire que lo mond del bòsc es lo contrari d'aquel del castèl?
Lo bòsc es organic, salvatge, desordenat, liure, del temps que lo castèl es mineral, particionat, reglat, constrench...
4Quins son totes los elements que mòstran que sèm dins una "istòria de princessa"?
Lo castèl, costums medievals, pinturas, servicials, activitats convencionalas (mantenença, brodariá, musica, literatura)...
5Qué de nòu mòstra lo filme sus las princessas?
Lor vida èra malaisida, i aviá fòrça règlas d'aprene. Èran pas forçadament contents de lor situacion constrencha. Èran coma de presonièrs...
6Dins lo castèl, a qué servon los retrachs? An una influéncia sus la vida de la princessa?
Son los ancessors de la princessa. Son l'imatge de çò que deu venir, dels modèls que deu reproduire.
7Perqué la princessa se divertís tant amb las creaturas del bòsc?
Li fan experimentar çò que pòt pas far d'acostuma. Son pas subjèctes a las règlas de la vida del castèl, trencan aquelas règlas. La fan fòra del castèl. Li permeton d'utilizar son còrs liurament.
8Qué aprenguèt la princessa?
Que la vida se limitava pas a las règlas de la vida d'una princessa, que sos parents podián tanben voler s'amusar, que lo biais que nos cal comportar dins la societat es coma un vestit qu'amaga çò que sèm vertadièrament... Referéncias Sus l'istòria de las femnas: Istòria de las femnas a l'Oèst - volum 2 L'Edat Mejana, Georges Duby e Michelle Perrot, Christiane-Klach-Zuber (P.P.lon, 1999). Sus l'istòria de la relacion de l'òme amb lo bòsc: Una istòria del bòsc, de Martine Chalvet (Seuil, 2011).
Creada amb lo sosten del Ministèri de l'Educacion Nacionala e del CNC.
Agachar lo filme amb la familha, activitats educativas amb los parents a l'ostal e amb los ensenhaires en classa.