Head

A les primeres imatges, Head posa l'escenari i presenta el seu personatge (una mena de robot mig nen, amb cua de dinosaure) d'una manera força clàssica, en un ambient que recorda vagament el món del primer manga. Però ràpidament ens adonem que alguna cosa no funciona amb l'acció. Aquest, centrat en el robot, acumula sense explicació l'espectacle dels processos de transformació (ingestió, evacuació, bufat, destil·lació, etc.), que es repeteixen o responen en ecos, accentuant la idea de circularitat, fins que les últimes imatges fan un bucle sobre les del principi. Es tracta, doncs, d'una mena de coreografia, repetitiva fins al punt de ser quasi hipnòtica, el símbol de la qual podria ser el signe tradicional dels barbers americans (exportat al Japó, on ens trobem molt), tal com es mostra de passada a la pel·lícula: el cilindre espiral. Si aquesta coreografia no és immediatament perceptible, és perquè Head està ple de petits detalls que criden l'atenció i testimonien el plaer dels autors per crear un univers de dibuixos animats híbrids, imbuït de la inventiva dels inicis del còmic. Gairebé podríem dir que Head és l'encreuament entre els viatges còmics abstractes de George Herriman i els mangas d'Osamu Tezuka: Krazy Kat coneix Astro, el petit robot. A aquestes referències a Head s'afegeix la barreja entre el dibuix a mà (reclamat als crèdits) i l'animació digital. Objectes suaus i formes afilades, orgàniques i mecàniques, en color o en blanc i negre, divideixen, s'entrecreuen i creen un univers fantasiós i lúdic. Head és, efectivament, un joc gràfic, però no un joc tancat: un d'aquells que comuniquen la possibilitat d'una invenció renovada del dibuix.